Descripció

Cos robust i aplanat. La projecció del mantell sobre el cap forma un angle més obert que a sepia elegans. Tentacles robustos. Coloració variable, d'un marró grisenc molt pàl'lid a un marró fosc tacat de negre.

Distribució

Viu sobre fons sorrencs, fangosos, o coberts d'algues i Posidonia, dels 0 als 200 m de profunditat. Posta durant tot l'any, sobretot de febrer a octubre. Ous amb l'embolcall negre. Viu de 18 a 30 mesos. S'alimenta de gambes, crancs i peixos. Es troba a la Mediterrània, i a l'Atlàntic, d'Escandinàvia al Marroc.

Sistemes de pesca

Gran interès comercial. Es pesca amb arts d'arrossegament, tresmall, palangre, gàbies, nanses, línies de mà i potera. No està regulada ni té talla mínima legal.Tallesmàxima longitud del mantell 35 cm, comuna de 15 a 25 cm

Nom científic

Lophius piscatorius (Linnaeus, 1758)

Traduccions

ES Rape

FR Baudroie commune 

EN Angler

Sinònims en català

Granota de mar, Buldroi, Rap blanc

Descripció

Cos molt aplanat verticalment, amb el cap fort i ample i la cua estreta. Pell sense escates. Boca immensa, amb dents fortes, còniques i ben visibles. El filament pescador, situat entre la boca i els ulls, acaba en un lòbul bifurcat. Aletes pectorals grans, localitzades als costats del cap. Color marró o verd oliva, més o menys tacat. Pell de la cavitat abdominal blanca.

Distribució

Viu sobre fons sorrencs i fangosos entre els 20 i els 500 m. S'alimenta de peixos. Es reprodueix entre febrer i juliol. Es troba a la Mediterrània i a la mar Negra. A l'Atlàntic oriental, de Noruega fins a Gibraltar.

Sistemes de pesca

Menys valorada comercialment que el rap vermell (Lophius budegassa). Es pesca amb arts d'arrossegament, palangres de fons i tresmalls. Talla mínima legal de captura: 30 cm.Tallesmàxima 200 cm; comuna de 20 a 100 cm.

Nom científic

Phycis blennoides (Brünnich, 1768)

Traduccions

ES Brótola de fango

FR Phycis de fond

EN Greater forkbeard

Sinònims en català

Fura, Molla, Mòllera, bròtola, Mòllera pigada, Mòllera pigallada

Descripció

Cos allargat, més gros per davant. Ulls grans i rodons. Boca relativament gran, amb un barbilló sota la mandíbula. Dues aletes dorsals (a l'esquena) i una aleta anal (darrere l'abdomen). Les aletes ventrals són llargues i filamentoses. Coloració general gris (als joves) o gris rosat (als adults). Aletes vorejades de negre. Sovint una taca fosca a la meitat de la segona aleta dorsal.

Distribució

Viu per sobre dels fons sorrencs o fangosos des dels 60 als 1.200 m. S'alimenta de petits crustacis i, rarament, de peixos. Es reprodueix de gener a maig. Es troba a la Mediterrània occidental i, a l'Atlàntic oriental, des de Noruega i Islàndia fins al Marroc.

Sistemes de pesca

Carn tova i relativament apreciada. Es pesca amb arts d'arrossegament, tresmalls i palangres de fons. No està regulada ni té talla mínima legal.

Talles

Máxima 80 cm; común de 20 a 40 cm.

Nom científic

Merluccius merluccius (Linnaeus, 1758)

Traduccions

Descripció

Cos allargat i fusiforme. Cap gros, aplanat dorsalment. Ulls grans i rodons. Boca gran amb dents fines i punxegudes. Color gris argentat més fosc a l'esquena. La regió ventral i els costats són blancs amb tonalitats argentades. Mucosa bucal grisa als joves i més fosca als adults.

Distribució

Es troba damunt dels fons fangosos entre 25 i 370 m, però pot trobar-se fins als 1.000 m. Durant el dia viu molt a prop del fons, però a la nit puja a aigües més superficials. S'alimenta de sardina, seitó, maire, calamar i crustacis. A la Mediterrània es reprodueix al llarg de tot l'any i, sobretot, a la primavera i a l'hivern. Es troba a la Mediterrània i, a l'Atlàntic oriental, de Noruega a Mauritània.

Sistemes de pesca

Molt valorada comercialment. Es pesca amb l'arrossegament, palangres de fons, soltes i tresmalls. Talla mínima legal de captura: 20 cm.

Talles

Màxima 130 cm (110 cm a la Mediterrània); comuna de 12 a 60 cm.